Aquest Sant Jordi, com cada any, he volgut publicar una postal virtual. Diferent, com sempre.
Us desitjo les millors lectures, emocions, somriures, roses i petons. Però també el temps per l'empatia, la sol.lidaritat i una cosa que comença a faltar en la nostra societat: la memòria.
Us desitjo les millors lectures, emocions, somriures, roses i petons. Però també el temps per l'empatia, la sol.lidaritat i una cosa que comença a faltar en la nostra societat: la memòria.
Perque amb tantes notícies i presses s'ens escapen les essències de les coses, i el més greu, de les persones. En un parell de dies, una nova notícia, un esdeveniment, ens fa oblidar fets importants que avui has viscut.
Si la vida és un regal, si les persones són úniques i irrepetibles, no podem perdre la memòria de forma voluntària o condicionada pel "tempo" que dictin els mitjans. Per molt bombardeig mediàtic que hi hagi, hem de recuperar i tenir criteri davant els fets humans diaris.
Només recuperant aquesta memòria, el sentit comú, l'espontaneïtat dels més petits i l'impuls de quan èrem més joves ho podrem fer tot o, com a mínim, disfrutar durant l'intent.
Memòria. Ens és absolutament necessària per seguir i fer-nos millor cada dia.
No es un desig, és una necessitat. Recordem i seguim!
Petons i somriures a tothom!
I gràcies per soportar la reflexió!
